L’exposició  “En temps real” es compon d’un conjunt d’obres creades per

l’artista Rafael Tous.

Tous va exposar aquestes obres com un conjunt de pràctiques plurals que

prioritzaven la idea i el procés per damunt de l’objecte. Sense intenció

especulativa i d’una manera intuïtiva, Tous va configurar un fons que recull

les actituds i els treballs experimentals portats a terme per un grup d’artis-

tes, amb alguns dels quals va establir vincles d’amistat i els va acompanyar

en el seu creixement artístic.

​

L’obra que més em va agradar va ser “Definició del cos”. Aquesta amb

molt poques paraules et permet reflexionar. El nostre cos, quines parts

d’aquest són tabús o quines sexualitzades… Va ser la meva preferida ja que una obra molt simple i senzilla ens va generar a totes un conjunt de preguntes i reflexions molt interessants.

A més a més, l’exposició està inspirada i de fet intenta mostrar un recorregut per la Catalunya dels anys 70 i 80 de diferents pràctiques conceptuals. 

​

L’altre  exposició, Un Segle Breu, formava part d’un conjunt d’obres d’artistes

infravalorats o considerats inferiors als altres pel seu gènere, raça o origen. Hi

destacaven les obres d’artistes  dones i homes afroamericans. 

Aquesta va ser la sala que més em va agradar ja que reivindicava una minoria

en el món de l’art. No obstant, veure-la també em va fer reflexionar sobre

el fet de que potser la societat no ha avançat tant com pensava. Tant de bo no

hi hagués d’haver uns sala per aquest grup de persones i que les seves obres

poguessin estar exposades a altres sales com qualsevol altre.