1. PANORÀMIC
1.1 El dit a l'ull
L'exposició “El dit a l'ull: Fotografia inconscient” és una selecció internacional i intergeneracional de treballs de gran riquesa plàstica i conceptual, que il·lustren el joc i l'exploració del llarg i productiu recorregut a través de les múltiples vessants que presenta l'atzar.
En aquest cas, els artistes participants: Joachim Schmid, Blanca Casas, Blanca Viñas, Pere Formiguera, Roberto Huarcaya, Nancy Bean c/o Christian Allen, Philip Schuette, Sylvie Bussières, Miguel Ángel Tornero, Francele Cocco, Lluís Estopiñan, Pierre Cordier, Juana Gost , Andreas Müller-Pohle, Luis Gordillo i Nino Migliori i el comissari és Joan Fontcuberta.
El període de durada de l’exposició és del 14 d'octubre al 28 de novembre.
Alguns dels temes o tècniques que han utilitzat els artstes per les seves obres
han estat aquestes: Roberto Huarcaya porta grans fulls de paper fotosensible
a la selva amazònica i amb llum artificial queden plasmadas les fulles de la sel-
va.Lluís Estopiñan agafa les caixes fotos d'alzheimer per fer referència a la ma-
laltia que tenien els seus pares. Philip Schüette aprofita la quantitat d'imatges
que hi ha a Internet per visualitzar la idea de serendipitat. Juana Gost treballa
amb l'aleatorietat d’alguns temes fent recerca d'imatges de Google. Christian
Allen penja al coll de la seva gata una càmera amb un disparador programat
per a captar imatges per així poder veure el món des del seu punt de mira. Luis
Gordillo realitza un mural amb una pila de fotos que es van mullar durant una
forta tempesta, de la mateixa manera que Francele Cocco transforma el desas-
tre imprevist en oportunitat. Miguel Ángel Tornerofa un collage amb diverses
fotografies per tal de que sembli una.
Aquesta exposició m’ha semblat molt enriquidora ja que he après noves maneres de fer fotografia. A més a més, al tenir a Francele Cocco i poder parlar amb ella, em va ajudar a entendre algunes de les obres i el perquè estan fetes. Les obres que més em van cridar l’atenció van ser les de fotos d’alzheimer i les de Miguel Ángel ja que la forma de fundir les imatges em va semblar molt ingeniosa pel motiu de que, en un principi, no vaig saber veure que hi havia més d’una imatge.
D’altra banda el fet de que en una mateixa exposició hi hagués diverses tècniques de fotografia va ser molt enriquidor.
1.2 One Minute Forever
L’exposició d’Erwin Wurm consisteix en un seguit d’escultures les quals han de ser protagonitzades pels propis visitats. A més a més, a part d’aquestes escultures instantànies, Erwin Wurm ha creat una col·lecció de fotografies amb elements quotidians que tothom té a casa i per útilm, una sèrie de treballs amb vehicles i edificis.
L’autor de l’exposició és Erwin Wurm i el comissari és el propi artista i
Andrés Hispano i l'exposició té un període del 14 d’octubre al 14 de
novembre.
Les estructures de fusta per a poder fer les escultures d’un minut, no
eren gaire grans en comparació a l’escultura del camió per exemple.
Aquesta tenia unes dimensions molt grans.
D’altra banda, les escultures instantànies tenien a un costat el dibuix
de com t’havies de posar per tal d’indicar-te com posar-te per a poder
fer la fotografia.
Personalment, aquesta exposició em va semblar molt divertida i entretin-
guda ja que el fet de poder participar en les escultures de l’artista va ser molt enriquidor. A més a més, vam poder experimentar diverses maneres de com posar-nos en les diferents estructures a part de la que hi havia dibuixada en un costat de la peça. Seguidament, les fotografies amb els objectes quotidians també em van agradar molt ja que mai hagués pensat que amb elements tant bàsics com retoladors o grapadores es poguessin fer obres fotogràfiques tan divertides i extremades.
1.3 No place like home
L’exposició de Weronika Gesika vol desconstruir la típica imatge de llar càlida i lliure de temors i inseguretats. Les seves obres han estat modificades a partir de collages, instal·lacions i escultures. A més a més, ho fa des d’un punt de vista crític però també humorístic.
Aquesta exposició té una durada del 14 d’octubre al 14 de novembre.
En aquest cas, l’artista vol descompondre la família perfecta establerta per la nostra societat. Representant per exemple famílies d’una altra raça o veient que no tot és felicitat i benestar.
Personalment, aquesta exposició em va semblar molt curiosa i divertida. El fet de desmuntar la típica imatge de família americana, blanca i heterosexual. Aquesta exposició ens permet veure més tipus de famílies a part de la idealitzada per la societat i la veritat que és molt enriquidor poder veure en un museu allò que no és estàndard o ideal.
1.4 Altres
El llegat afrofuturisme: Aquesta exposició ens explica el racisme de la població racialitzada al llarg del temps fins a l’actualitat. A part de les fotografies exposades, també hi havia una petita sala on es podien veure diferents videoclips protagonitzats o, com a mínim, de cançons composades per gent afroamericanes.
The immortal jellyfish: Aquesta exposició està exposada a la tèrmica de l’antiga fàbrica tèxtil Roca Umbert. Tal i com diu el propi títol, parla d la medusa immortal i de les altes temperatures degudes al canvi climàtic.
Top manta: Aquesta exposició s’iniciarà el proper 6 de novembre i tracta de la revindicació de tots els manters.